6.1. La renovació narrativa de principis del segle xx. Kafka, Proust, Joyce, Mann

Del 1880 al 1890, pràcticament a tota Europa, el moviment naturalista arriba al seu terme. Els noveŀlistes deixen de reduir la realitat a la seua aparença material, a l’encadenament estrictament determinat dels fenòmens psíquics i socials i la submergeixen en una obscuritat màgica que li dóna profunditat. 

Marcel Proust (1871-1922)

Marcel Proust va nàixer el 1871 a París, al si d’una família benestant.  Al seu caràcter reservat i sensible es van afegir els conflictes interns que tingué des d’adolescent a causa de la seua homosexualitat. De jove es va dedicar més a la vida social dels salons parisencs que no a la seua carrera com a escriptor, que va quedar reduïda a col·laboracions amb diaris i revistes. El 1905, morts ja els seus pares, es va aïllar completament de la societat i va començar la composició de A la recerca del temps perdut. Fins a la seua mort, ocorreguda el 1922, Proust es va dedicar plenament a la redacció i correcció d’aquesta obra. Aquesta novel·la es molt complexa (té 7 volums) i el protagonista (que es pareix a Proust peroò no es ell) ens narra la infància, l’adolescència i la joventut del protagonista a partir dels records que li vénen a la memòria.

Franz Kafka (1883-1924)

Kafka va nàixer el 1883 a Praga.  Al ser jueu i no parlar txec pertanya a una minoria social.Aquest sentiment d’aïllament es reflecteix en els protagonistes dels seus relats. Una altra font de frustració per a Kafka va ser el seu pare, dominant i autoritari. Kafka va estudiar Dret.La majoria dels seus grans relats, excepte La metamorfosi (1915), van ser publicats pel seu amic que les va editar: El procés (1925), El castell (1926) o Amèrica (1927). Va morir en el 1924. 

 

James Joyce (1882-1941)

James Joyce va nàixer a Dublín el 1882. La posició de la seua família era acomodada, però el pare sembla que va ser un personatge extravagant, poc hàbil en els negocis, amb tendència a beure i despendre més del compte, i el resultat va ser la ruïna, pràcticament total, de tots els seus. El 1905 va completar un recull de vuit relats que va titular Dublinesos, encara que no es va poder publicar fins al 1913. En aquesta trobem uns personatges que no poden superar una mena de paràlisi moral que els impossibilita de viure d’una manera plena. James Joyce va morir a Zürich el 1941.

 

Thomas Mann (1875-1955)

Fill d’una antiga i rica família de comerciants, el 1901 va publicar la seua primera obra important, Els Buddenbrooks, on descriu la decadència d’una família burgesa. En aquesta novel·la es planteja ja el conflicte entre l’art i la vida, tema central de tota la seua obra, que aprofundirà en les novel·les curtes Tonio Kröger (1903) i La mort a Venècia (1912).

Després de la Primera Guerra Mundial, Mann es va convertir en un defensor ferm de les llibertats democràtiques. En aquest període va escriure la seua obra mestra, La muntanya màgica (1924), on fa una anàlisi profunda de la seua època a través dels diversos personatges que coincideixen en un sanatori de tuberculosos.