viernes, 3 de febrero de 2017

PRIMERA PART. CAPITOLS 5 I 6

  • Com era l'educació de les jóvens de l'època?
 L'educació en aquella època estava molt relacionada amb l'esglesia i els seus ideals. Les que donaven classes ho feien en convents i estaven envoltades per monges. Emma entrà allí als tretze anys i estava enfocat per a que sigueren ames de casa. En canvi, el xics anaven a l'escola.
 
 
  • Explica si hi trobes algun "salt enrere" o "analepsi" (flashback, si saps anglés). [La tècnica oposada es diu "salt endavant" o "prolepsi" o  flashforward.]
 Sí que hi ha flashbacks perquè en aquest fragment apareix la vida de Emma en diferents anys de la seua vida. Primerament, quan tenia 13 anys, el seu pare li va portar al convent per a que li ensenyaren a ser una ama de casa. Després, als 15 anys, que es veu la personalitat de Emma: una jove molt imaginativa que s'imaginava a si mateixa com una heroina.
 
 
 
 
 
 

VIDEOS


-Primer la pel·licula de Ana Karenina estrenada en 2012 en España i dirigida per Joe Wright. Basada en el libre escrit per Tolstoi.

 


-Després tenim la pel·licula de Oliver Twist dirigida per Roman Polanski en 2005. I també basada en la novel·la de Charles Dickens que té el mateix nom.




Madame Bovary del 2014 dirigida per Sophie Barthes.



-I finalment, La Regenta una serie de televisió espanyola de 1995 dirigida per Fernando Méndez-Leite i basada en la novel·la de Leopoldo Alas "Clarín".










martes, 31 de enero de 2017

MADAME BOVARY. PRIMERA PART. CAPITOL 2

El cavall lliscava damunt l'herba molla. Charles s'ajupia per tal de passar sota les branques. Els gossos lladraven tibant la cadena. Quan entrà a Bertaux, el cavall agafà por i es féu enrere bruscament.
[És un signe premonitori de la vida que durà Charles]

Era una masia de bona aparença [...]

Una dona jove abillada amb un vestit de merino blau guarnit amb tres volants sortí al llindar de la porta per tal de rebre el senyor Bovary, i el féu entrar a la cuina, on flamejava un gran foc. 
[...]

La fractura era senzilla, sense complicació de cap mena. No en podia desitjar de més fàcil. [...] Com que tardava a trobar la capsa de cosir, el seu pare s'impacientà; ella no tornà resposta; tot cosint, però, es punxava els dits i se'ls posava tot seguit a la boca per tal de xuclar-los.
Charles restà sorprès de la blancor d'aquelles ungles. Eren brillants, fines de l'extrem, més netes que els voris de Dieppe i tallades en forma d'ametla. Això no obstant, les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes; d'altra banda, eren massa llargues i sense toves inflexions en les línies dels contorns. El que realment tenia d'encisador eren els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a cauLa descriu amb unes mans molt boniques, el cabell negre i molt llis, també
sa de les pestanyes, i el seu esguard penetrava francament amb una ardida candidesa. 
Un cop acabada la cura, el metge fou invitat, pel senyor Roualt mateix, a menjar una queixalada abans de marxar.
[Com veurem en altres ocasions, Flaubert utilitza la lletra cursiva per a introduir una veu diferent a la del narrador]

[...]

Com que la sala era fresca, petava de dents tot menjant, la qual cosa descobria una mica els seus llavis carnosos, els quals tenia el costum de mossegar-se en els moments de silenci. La seva gorja emergia dolçament del coll blanc, girat i ajustat del vestit. Duia els cabells migpartits en dosbandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí; estaven separats per una clenxa fina al mig del cap, la qual s'enfonsava lleugerament segons la corba del crani. I, deixant veure a penes la punta de l'orella, anaven a confondre's al darrere en un monyo abundant amb un moviment ondulat vers les temples que cridà l'atenció al metge, car era la primera vegada que veia un pentinat semblant. Les galtes eren rosades. Lligades als botons de la brusa amb un cordonet, portava unes ulleres de carei, com un home.
[Signe premonitori del paper predominant d'Emma en la relació]

[GUSTAVE FLAUBERT: Madame Bovary Edicions Proa. Traducció de Ramon Xuriguera.  (Primera part. Capítol 2. Pàgines 45-48)]
 Comenta aquesta descripció. De qui es tracta?
En aquest fragment, el narrador esta fent una descripció molt detallada de Emma, la futura esposa de Charles Bovary. Primerament, el cavall té por d'entrar en la mansió, això es un signe premonitori del que està a punt de passar. A la porta li espera Emma i Charles entra per a curar la fractura del seu pare. Aleshores ell es fixa en ella. L'autor li dona algunes caracteristiques masculines a la protagonista com a premonició del seu paper predominant en la relació.

viernes, 20 de enero de 2017

TEMA 4. CURIOSITATS

  • Els fundadors de Yahoo van trobar el nom de l'empresa llegint un llibre escrit el 1726. Explica-ho.
    El nom de yahoo prové de la famosa novel·la de Jonathan Swift Els Viatges de Gulliver ve la paraula Yahoo, inventada pel mateix Swift i que fa referència a una ser repulsiu en aparença i a penes humà, els seus fundadors Jerry Yang i David Tall van triar eixe nom perquè es consideraven a si mateix Yahoos.
      
     El 1857 es van publicar dues obres cabdals, quines?
    Les dues obres cabdals que es van publicar son: Madame Bovary de Gustave Flaubert i Les Flors del mal de Charles Baudelaire.

     
  • La pel·lícula L'autre Dumas recrea la vida de l'autor de novel·les com Els tres mosqueters o El comte de Montecristo. Per què va ser polèmic aquest film a França? Per cert, Alexandre Dumas pare o fill?
     La polemica principal d'aquesta pel·licula es que va ser acusada de ser un film racista perquè Alexandre Dumas era un autor francés d'origen africà i va ser representat per Gerard Depardieu, és a dir, un actor de pell blanca. El president del consell d'Associacions Negres francès va considerar aquest fet com un insult.
    La pel·lícula recreava la vida d'Alexandre Dumas pare. El seu fill també fou escritor, i tenia el mateix nom, encara que el seu estil era completament diferent.


    Mary Shelley va escriure una novel·la terrorífica. De què va?
     Mary Shelley va escriure la famosa novel·la de Frankestein.
    L'argument de l'obra: 
    Victor Frankenstein és un científic que, abrumat pel dolor de la mort de la seva mare, investiga tècniques sobre com tornar a la vida els éssers. Crea un  monstre, del qual fuig fastiguejat pel seu aspecte. El monstre intenta apropar-se als humans, que el rebutgen, i s'amaga al camp, on observa durant un any la vida d'una família i adquireix una mínima educació. Alhora, però, s'adona de com és de diferent de les persones i com mai l'acceptaran, motiu pel qual mata un parent del científic.
    Aquest, quan s'assabenta, va a buscar la seva criatura i mantené un diàleg on el monstre es justifica i es lamenta de la seva solitud. Després, li demana una companya com ell, a canvi de desaparèixer de la seva vida i no fer més mal. Víctor, però, no compleix la seva promesa per por a crear un altre monstre similar i comença una persecució mútua per donar-se mort (després que diversos estimats del científic siguin assassinats per la criatura). Al Pol Nord, Víctor mor de malaltia i el monstre se suïcida.


    El film El corredor nocturno, basat en una novel·la d'Hugo Buriel, tracta en realitat d'un mite literari. Què té a veure amb Goethe? 
     El corredor nocturno és una película de suspens i reflexiona sobre les pors y les obsesions humanes. Te a veure amb Goethe pel pacte diabòlic que realitza Faust, a través de Mefistòfil on li entrega la seua ànima a canvi de ser jove fins a la mort.