BAUDELAIRE - EL VAMPIR.

XXXI

EL VAMPIR

Tu, que has entrat com una daga

dins el meu cor queixós;

tu, forta com una armada de dimonis

vas venir, boja, engalanada,

a convertir en jaç i domini

el meu esperit humiliat;

—infame ser que em té lligat

com el forçat a la cadena,

i al joc el jugador obstinat,

a la botella l'embriac,

i a la carronya la vermina,

—sigues per sempre maleïda!

Al ràpid glavi li he pregat

de conquerir la llibertat,

i he dit al perfidiós verí:

salva'm de la roïndat.

Ai las! Verí i espasa

m'han menyspreat i han dit:

«No escau que siguis redimit

del pèrfid esclavatge,

ruc!— Si el nostre esforç

t'alliberés d'aquest poder,

el teus petons darien vida,

altra vegada, al teu vampir!».

COMENTARI:

Aquest poema pot haver estat provocat per Jeanne Duval i les baralles contínues que Baudelaire tenia amb ella, en què tots dos es destrossaven mútuament. Baudelaire hi ha volgut expressar l’horror d’una existència lligada per a la seua condemna a una altra vida... Però si l’home es revolta contra el seu vampir, aquesta revolta no és més que una vel·leïtat impotent. Al fons d’ell mateix habita el respecte pel seu tirà.

 El poema, com és habitual en totes les composicions de Les flors del mal, presenta una estructura molt clara. D’una banda hi ha un tu a qui el poeta s’adreça amb un seguit d’invocacions que en remarquen tant el poder com el caràcter negatiu: “tu, forta”, “infame ser”. Les dues comparacions que l’acompanyen reforcen la identificació del tu amb la mort i el mal: “Tu, que has entrat com una daga”, “tu, forta com una armada de dimonis”. De l’altra banda, hi ha el jo del poeta: “cor queixós”, “esperit humiliat”. La queixa impotent i, per tant, la humiliació.

 La dissonància d’aquest poema ve donada per la combinació de lucidesa davant el mal i incapacitat per alliberar-se’n. El vampir expressa així una situació d’impàs, la sensació de trobar-se aculat en un carreró sense sortida.