Literatura Universal

EL VERÍ El vi pot revestir la més bruta cofurna          amb luxe prodigiós, i fa sorgir més d'un pòrtic de faula          amb l'or del vapor roig que té, igual que un sol que es pon en cel ennuvolat. L'opi engrandeix allò que no té límits,          allarga l'infinit, aprofundeix el temps, furga la voluptat          i emplena els cors de plaers negres i ensopits, enllà de llur capacitat. Però res d'això no val aquest verí que vessen          els ulls que tens, de color verd, llacs en què l'ànima em tremola i es veu a l'inrevés...          Van els meus somnis, en corrua, a sadollar-se en aquests gorgs amargs. Però res d'això no val el pèrfid, gran prodigi          de la saliva teva, ...

Baudelaire va dedicar tres poemes sencers als gats, aquest, el LI i el LXVI, però en cada un el tracta amb una simbologia diferent. En el poema que ens ocupa la simbologia queda clara i evident: associa el gat a la imatge de la dona. La primera cosa que s’observa és l’estructura externa del poema: dues estrofes de quatre versos i dues de tres, és tracta doncs, en aparença, d’un sonet on s’hi alterna un vers d’art major (decasíl·lab) i un d’art menor (octosíl·lab) que li proporciona un ritme capritxós al poema.   “El gat”, possiblement perquè quede clar que l’animal rep la tendresa del jo poètic, de Baudelaire, el sentiment del qual vers aquest ésser queda patent amb l’adjectiu “al meu pit amorós”, que vindrà a contrastar amb la càrrega significativa del segon vers: li diu que amague “les urpes”, ungles dels depredadors, en clara contraposició a la imatge tendra i dolça del vers anterior. Amb la conjunció copulativa “i”, afig una altra ordre, en aquest cas en for...

XXXI EL VAMPIR Tu, que has entrat com una daga dins el meu cor queix ó s; tu, forta com una armada de dimonis vas venir, boja, engalanada, a convertir en jaç i domini el meu esperit humiliat; —infame ser que em té lligat com el forçat a la cadena, i al joc el jugador obstinat, a la botella l'embriac, i a la carronya la vermina, —sigues per sempre maleïda! Al ràpid glavi li he pregat de conquerir la llibertat, i he dit al perfidiós verí: salva'm de la roïndat. Ai las! Verí i espasa m'han menyspreat i han dit: « No escau que siguis redimit del pèrfid esclavatge, r u c !— Si e l n os tr e es f o r ç t ' al l ib e r és d ' a qu e s t p o d e r , e l t e us p e ton s dari e n vi d a, a ltr a vegada , a l teu v am pir ! » . COMENTARI: Aquest poema pot haver estat provocat per Jeanne Duval i les baralles contínues que Baudelaire tenia amb ella, en què tots dos es destrossaven mútuament. Baudelaire h...