ACTE III - ESCENA II

 Elsinore: una cambra del castell.


                            Entra Ofèlia.

OFÈLIA
On és la bella Majestat de Dinamarca?

 REINA
Com estàs, Ofèlia?

 OFÈLIA [Cantant]

                   Com puc conèixer entre tots ells

                      el meu fidel amor?

                   Per la petxina del capell,

                      per les sandàlies i el bordó. REINA Ai, dolça dama, què és aquesta cançó?
OFÈLIA Què dieu? No, fixeu-vos-hi, us ho prego:
                                 Cantant.
                  Ha mort, senyora: se n'ha anat;
                     és mort, reposa.
                  amb gespa verda sobre el cap
                     i, als peus, la llosa. Ai, ai!
REINA Però, escolta'm, Ofèlia.
OFÈLIA [Cantant]
                  El seu sudari blanc i pulcre...
                                  Entra el rei. REINA Déu meu, mireu això, senyor.
OFÈLIA [Cantant]
                 Guarnit amb flors de gran valor
                    que van anar al sepulcre
                 sense cap llàgrima d'amor. REI Com et trobes, bonica?
OFÈLIA Bé; que Déu us ho pagui. Diuen que la xibeca era la filla d'un forner. Senyor, sabem què som, però no sabem què podem arribar a ser. Que Déu segui a la vostra taula.
REI
Desvarieja per la mort del seu pare.

 OFÈLIA
Si us plau, no en parlem, d'això; però quan us preguntin què significa, digueu això: [Cantant]
                  Demà serà sant Valentí
                     i a casa teva faré estada:
                  vindré de bon matí
                     per ser la teva enamorada.
                  Ell l'esperava de matí;
                     va obrir la porta i ella
                  va entrar. Quan va sortir
                     ja no era una donzella.

 REI
Estimada Ofèlia!

 OFÈLIA
És cert; no ho juro pas. Deixeu-me dir el final:
                                
                                Cantant.

                  Per Jesucrist, Nostre Senyor
                     -maleïda vergonya, i tant!-;
                  només que en tinguin l'ocasió,
                     el joves sempre ho fan.
                  ella digué amb sorpresa:

                     "Em vas prometre de casar-te amb mi".

I ell va respondre:
                  "Hauria complert la promesa
                     si no haguessis vingut al llit amb mi".

 REI
Quant fa que està així?

 OFÈLIA
Espero que tot acabi bé. Hem de tenir paciència; però no puc deixar de plorar, quan penso que el van deixar ajagut sobre la terra freda. El meu germà ho ha de saber tot! I jo us agraeixo els bons consells, Que em portin la carrossa! Bona nit, senyores, bona nit, dolces senyores, bona nit, bona nit.

[William Shakespeare: Hamlet. Traducció de Salvador Oliva. Edicions Vicens Vives. Pàg. 147-149]



Però, què li passa a la bella Ofèlia? Contesta en el teu blog.
  En la escena podem veure a Ofèlia que sa tornat boja per la mort del seu pare i perquè Hamlet ha marxat. Aleshores per la seua bogeria ella comença a cantar i fa que el rei i la reina es preocupen per la seua salut.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Edip Rei

TIRÈSIAS : El dia d'avui et farà néixer i et destruirà.   ÈDIP : Les teves paraules són sempre enigmàtiques i poc entenedores.   TIRÈSIAS : No ets tu el millor desxifrador d'enigmes?   ÈDIP : Retreu-me precisament allò que em fa important.   TIRÈSIAS : I és tanmateix el teu èxit el que et perd.   ÈDIP : Tant me fa, si he salvat la ciutat.   TIRÈSIAS : (fa el gest de marxar) : Bé, doncs, jo me'n vaig. Noi, acompanya'm.   ÈDIP : Això, que t'acompanyi, perquè la teva presència em molesta i com més lluny te'n vagis, menys m'importunaràs.   TIRÈSIAS : Marxaré quan hagi dit el que he vingut a dir, perquè el teu posat no em fa cap por: no ets pas tu qui em perdrà. I això és el que et dic: aquest home que fa temps que busques amb les teues amenaces i edictes, l'assassí de Laios, és aquí: és, segons sembla, foraster, però ben aviat es farà evident la seva procedència tebana, però la seva sort no li portarà cap alegria perquè el convertirà de
Leer más

RESSENYA DE SERIE:

Imagen
  FICHA TÉCNICA Titulo original: Sherlock (Serie de TV) Año: 2010 Duración: 90 min. Pais: Regne Unit Director: Mark Gatiss, Steven Moffat. Música: David Arnold, Michael Price Fotografía : Steve Lawes Actors: Benedict Cumberbatch Martin Freeman Amanda Abbington Una Stubbs Andrew Scott Louise Brealey Rupert Graves Zoe Telford Vinette Robinson Mark Gatiss Avui estic ací al blog per a parlarvos d'una de les  sèries  que més m'han agradat en la meua  curta   però  intensa vida. Estic parlant de Sherlock, serie  britànica  posada en  emissió  per la BBC i on es conta la vida del famós detectiu des d'un punt de vista molt actual. En el primer capítol ja ens posen en situació: Watson ha tornat de la guerra d'Afganistan i per això necessita un  company  per a compartir pis. Un amic en comú li presentarà al  enigmàtic  i intel·ligent detectiu. Sherlock, qui ajuda en els casos mé
Leer más

PREGUNTES:

1.Expliqueu quin era el títol original del llibre. El titol origina en alemany era Die Verwandlung que van traduir literalment com la transformació pero que no va ser tan conegut com La metamorfosi. I per aquest motiu. finalment, van deixar aquest nom.  2.Kafka se sentia culpable? Si, Kafka se sentia culpable perque va creixer amb una educació molt severa i amb les ideologies de d'una societat burgesa. Kafka se sentia culpable i reflexaba aquestos sentiments en els personatges de moltes de les seues obres. Fins i tot arribà un punt en el que protagonista i autor es confonen. Aquesta culpa  era inspirada principalment pel seu pare, com diu en altres fragments de la  Carta al pare.   3.Era hipocondríac?  Kafka , era hipocondríac i malalt sicosomátic, però en 1917 se li diagnostica els primers símptomes de tuberculosi , la qual cosa li porte a trencar el seu compromís de casar-se . I està malaltia obligava a Kafka a passar llargues temporades en diversos sanatoris.
Leer más