IMPORTÀNCIA I SENTIT DE HAMLET. TEMES. INTERPRETACIÓ DE L'OBRA I REPERCUSSIÓ

RESUMEN:

Com hem llegit en la introducció del llibre (pàgina XIV), segons Salvador Oliva, Hamlet és la millor obra teatral de la història. Llegim un altre text d'aquest crític i alguns fragments d'altres estudis: 

 "Llegir William Shakespeare", article de Salvador Oliva
  Passem ara a veure quines són les qualitats de l’obra de Shakespeare i a saber fins a quin punt les podem raonar. Harold Bloom va escriure un llibre titulat:
Shakespeare:The invention of the human. Salvador Oliva interpretara el títol de Bloom dient que la grandesa artística i sobrehumana de Shakespeare aconsegueix donar forma a la humanitat, entenent com a humanitat el compendi de tots els vicis i de totes les virtuts dels éssers humans.


 "Hamlet, de William Shakespeare", article de Maria Valcarce"
Hamlet la va escriure Shakespeare el 1601 i s'estrena per primera vegada, com és sabut, cap al 1603.  Aquest és, sens dubte, el drama shakespearià més difós. Cal tenir en compte que el Hamlet original era el de Thomas Kyd (avui perdut) com a origen de la disposició creadora del tema. A partir de la seva estrena, Hamlet ha ocupat un lloc preeminent, no sols al món del teatre, sinó també al del cinema. I un exemple destacat d’això és la versió cinematogràfica protagonitzada per Laurence Olivier, a la qual li han seguit moltes d'altres, com ara la versió protagonitzada per Mel Gibson i Glenn Close o la recent de Kenneth Branagh. Aquestes, i d'altres, són versions d'un text que han ultrapassat els límits de l'espai i el temps que el van veure néixer. 

Hamlet és una tragèdia amb un argument principal i diversos grans temes que l'envolten i cobren vida pròpia, deslligant-se del marc limitat de la trama per assolir un caràcter -insistim- universal, que va més enllà del text.

 Un dels temes principals de l'obra és la venjança premeditada, un altre és la crisi existencial de Hamlet (que culmina en el monòleg "ser o no ser"). També hi ha una sèrie de temes secundaris com el de la traïció humana (personificada en Claudi) en contrast amb la fidelitat (que pot personificar-se en Horaci), o la impossibilitat de l'amor de curar una crisi com la de Hamlet. Però sobretot hi trobem el rerefons polític, els problemes del poder corromput amenaçant constantment el país, tan ben tractat per Brecht i tan ben analitzat críticament pel polonès Jan Kott; o el triomf de la veritat per sobre de la mateixa vida.