MADAME BOVARY. PRIMERA PART. CAPITOL 2
El cavall lliscava damunt l'herba molla. Charles s'ajupia per tal de passar sota les branques. Els gossos lladraven tibant la cadena. Quan entrà a Bertaux, el cavall agafà por i es féu enrere bruscament . [És un signe premonitori de la vida que durà Charles] Era una masia de bona aparença [...] Una dona jove abillada amb un vestit de merino blau guarnit amb tres volants sortí al llindar de la porta per tal de rebre el senyor Bovary, i el féu entrar a la cuina, on flamejava un gran foc. [...] La fractura era senzilla, sense complicació de cap mena. No en podia desitjar de més fàcil. [...] Com que tardava a trobar la capsa de cosir, el seu pare s'impacientà; ella no tornà resposta; tot cosint, però, es punxava els dits i se'ls posava tot seguit a la boca per tal de xuclar-los. Charles restà sorprès de la blancor d'aquelles ungles. Eren brillants , fines de l'extrem, més netes que els voris de Dieppe i tallades en forma d'ametla....