Divina Comèdia. Infern. El cant I recitat per Roberto Benigni

En quin país es podria omplir una plaça de gom a gom per escoltar un actor recitar uns versos escrits al voltant del 1300? I la ciutat, quina deu ser?
Roberto Benigni va recitar aquest cant I en la plaça Santa Croce en Florència (Itàlia).

Resultado de imagen de plaza santa croce florencia


 

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Edip Rei

TIRÈSIAS : El dia d'avui et farà néixer i et destruirà.   ÈDIP : Les teves paraules són sempre enigmàtiques i poc entenedores.   TIRÈSIAS : No ets tu el millor desxifrador d'enigmes?   ÈDIP : Retreu-me precisament allò que em fa important.   TIRÈSIAS : I és tanmateix el teu èxit el que et perd.   ÈDIP : Tant me fa, si he salvat la ciutat.   TIRÈSIAS : (fa el gest de marxar) : Bé, doncs, jo me'n vaig. Noi, acompanya'm.   ÈDIP : Això, que t'acompanyi, perquè la teva presència em molesta i com més lluny te'n vagis, menys m'importunaràs.   TIRÈSIAS : Marxaré quan hagi dit el que he vingut a dir, perquè el teu posat no em fa cap por: no ets pas tu qui em perdrà. I això és el que et dic: aquest home que fa temps que busques amb les teues amenaces i edictes, l'assassí de Laios, és aquí: és, segons sembla, foraster, però ben aviat es farà evident la seva procedència tebana, però la seva sort no li portarà cap alegria perquè el conver...
Leer más

EL VERÍ XLIX

EL VERÍ El vi pot revestir la més bruta cofurna          amb luxe prodigiós, i fa sorgir més d'un pòrtic de faula          amb l'or del vapor roig que té, igual que un sol que es pon en cel ennuvolat. L'opi engrandeix allò que no té límits,          allarga l'infinit, aprofundeix el temps, furga la voluptat          i emplena els cors de plaers negres i ensopits, enllà de llur capacitat. Però res d'això no val aquest verí que vessen          els ulls que tens, de color verd, llacs en què l'ànima em tremola i es veu a l'inrevés...          Van els meus somnis, en corrua, a sadollar-se en aquests gorgs amargs. Però res d'això no val el pèrfid, gran prodigi          de la saliva teva, ...
Leer más

6.1. La renovació narrativa de principis del segle xx. Kafka, Proust, Joyce, Mann

Del 1880 al 1890, pràcticament a tota Europa, el moviment naturalista arriba al seu terme. Els noveŀlistes deixen de reduir la realitat a la seua aparença material, a l’encadenament estrictament determinat dels fenòmens psíquics i socials i la submergeixen en una obscuritat màgica que li dóna profunditat.  Marcel Proust (1871-1922) Marcel Proust va nàixer el 1871 a París, al si d’una família benestant.  Al seu caràcter reservat i sensible es van afegir els conflictes interns que tingué des d’adolescent a causa de la seua homosexualitat. De jove es va dedicar més a la vida social dels salons parisencs que no a la seua carrera com a escriptor, que va quedar reduïda a col·laboracions amb diaris i revistes. El 1905, morts ja els seus pares, es va aïllar completament de la societat i va començar la composició de A la recerca del temps perdut . Fins a la seua mort, ocorreguda el 1922, Proust es va dedicar plenament a la redacció i correcció d’aquesta obra. Aquesta novel·la...
Leer más